Economic Brainstorm
domingo, 13 de marzo de 2011
Crisis is Over
La noticia en la que explica una mica l'evolució de la crisi trobo que encaixa amb la situació actual. Res queda per recuperar i molt per afrontar. Aquest país està just al moment en idear un repte el qual es basi en generar una economia vinculada al coneixement. La competitivitat de la economia espanyola ha perdut nou llocs en l'any 2010. Crec que quan abans reaccionem, serà justament quan trobarem les enormes oportunitats. Si som capaços d'acceptar un altre entorn que primer sigui una mica difícil peró que a mesura que passi el temps pugem adaptar-nos, segur que podrem treure aquesta inquietud que ens deixa paralitzats.
Petrodependéncia
Un article interessant en el que es veu clarament quin es l'estat del nostre país referent a la dependència(petroli 100%). La meva opinió personal és que cal doncs abordar definitivament el canvi del model energètic i proposar un combustible mixt, opino que es necesita un bon procés d'investigació en la recerca d'energies renovables en la que actualment només representen un 20%. finalment opino que és una crisi de govern, la qual no sabem disposar de manera coherent els recursos materials i energétics.
domingo, 7 de noviembre de 2010
Bons de la generalitat, opinió personal
La meva posició sobre el nou projecte de bons de la generalitat es per mi un mal negoci.
Es una bona inversió per aquells ciutadans que tinguin suficients recursos per no dependre de 1000 euros durant un any.
Aquest projecte resulta molt atractiu peró es clar, tots el ciutadans, a part de ser inversors, cal aclarir que també son contribuents és a dir, que a part de que la generalitat els hi tornarà un 4.75 de interessos, el que també es preveu que farà es aconseguir diners per donar aquest interessos mitjançant la pujada del impostos. El problema que crec que succeirà es que aquests impostos afectaran tant els qui han comprat bons com els qui no ho han fet.
Un altre problema es que el simple fet de que la generalitat es quedi tots aquests diners, ocasionarà problemes per les empreses, ja que en teoria aquests beneficis tindrien que parar a elles.
En conclusió, crec que no hi ha una confiança entre els mercats internacionals i la generalitat és a dir, que aquests mercats no puguin donar préstecs és causa de una crisi econòmica, i per això l'únic remei que li queda la generalitat de eliminar el dèficit es a través dels bons, que ens perjudica perquè tenim que pagar molt mes de el que seria un préstec normal.
Es una bona inversió per aquells ciutadans que tinguin suficients recursos per no dependre de 1000 euros durant un any.
Aquest projecte resulta molt atractiu peró es clar, tots el ciutadans, a part de ser inversors, cal aclarir que també son contribuents és a dir, que a part de que la generalitat els hi tornarà un 4.75 de interessos, el que també es preveu que farà es aconseguir diners per donar aquest interessos mitjançant la pujada del impostos. El problema que crec que succeirà es que aquests impostos afectaran tant els qui han comprat bons com els qui no ho han fet.
Un altre problema es que el simple fet de que la generalitat es quedi tots aquests diners, ocasionarà problemes per les empreses, ja que en teoria aquests beneficis tindrien que parar a elles.
En conclusió, crec que no hi ha una confiança entre els mercats internacionals i la generalitat és a dir, que aquests mercats no puguin donar préstecs és causa de una crisi econòmica, i per això l'únic remei que li queda la generalitat de eliminar el dèficit es a través dels bons, que ens perjudica perquè tenim que pagar molt mes de el que seria un préstec normal.
jueves, 28 de octubre de 2010
El gegant informàtic augmenta els seus beneficis
Microsoft ha registrat entre juliol i setembre un benefici net de 5.410 milions de dòlars, aproximadament 3.884 milions d'euros, un 51% més que durant el mateix període de 2009.
La companyia fundada per Bill Gates ha facturat 16.195 milions de dòlars durant el trimestre, la qual cosa ha suposat una pujada del 25% respecte al recaptat l'any anterior.
Les xifres van superar les expectatives dels analistes financers que van anticipar un benefici per acció de 55 centaus, pels 62 centaus que finalment va registrar Microsoft, que va ingressar per operacions 7.116 milions de dòlars, un 59% més.
"Aquest va ser un trimestre excepcional, en el qual es va combinar el sòlid creixement de l'empresa i la continuada forta demanda del consumidor de Office 2010, Windows 7 i la consola Xbox 360 i els seus jocs", ha declarat Peter Klein, director financer de Microsoft.
"La nostra capacitat per fer créixer els ingressos mentre controlem els costos ens van permetre tenir un altre trimestre d'expansió del nostre marge en termes interanuals", ha afegit Klein en un comunicat de la companyia.
Entre juliol i setembre Microsoft va experimentar un creixement d'ingressos d'un 15% per la venda del seu popular programari Office 2010, i la seva àrea de videojocs va ser la que va tenir un millor comportament.
La companyia fundada per Bill Gates ha facturat 16.195 milions de dòlars durant el trimestre, la qual cosa ha suposat una pujada del 25% respecte al recaptat l'any anterior.
Les xifres van superar les expectatives dels analistes financers que van anticipar un benefici per acció de 55 centaus, pels 62 centaus que finalment va registrar Microsoft, que va ingressar per operacions 7.116 milions de dòlars, un 59% més.
"Aquest va ser un trimestre excepcional, en el qual es va combinar el sòlid creixement de l'empresa i la continuada forta demanda del consumidor de Office 2010, Windows 7 i la consola Xbox 360 i els seus jocs", ha declarat Peter Klein, director financer de Microsoft.
"La nostra capacitat per fer créixer els ingressos mentre controlem els costos ens van permetre tenir un altre trimestre d'expansió del nostre marge en termes interanuals", ha afegit Klein en un comunicat de la companyia.
Entre juliol i setembre Microsoft va experimentar un creixement d'ingressos d'un 15% per la venda del seu popular programari Office 2010, i la seva àrea de videojocs va ser la que va tenir un millor comportament.
sábado, 9 de octubre de 2010
Europa posa límits per prudéncia
El Banco Central Europeo(BCE) anuncia avui la noticia de l'apretada dels préstecs, comenta que serà difícil concedir préstecs als bancs de la zona euro que tinguin dificultats financeres.
En el comunicat, el BCE parla de reduir els riscs legals i a limitar els bancs per motius de prudència econòmica
Els bancs més afectats es troben en països de la zona euro amb un gran dèficit públic, entre els que destaca
Irlanda,Grécia, Portugal i Espanya. El president del BCE, Jean Cleaude Trichet, va explicar que el fet de que alguns bancs europeus fossin incapaços de financiarse a través del mercats financers y tinguessin que dependre de l'assistència de l'autoritat financera comú era un fet anormal, per això va motivar als governs nacionals del 16 paisos de la zona euro i als gobernadors dels bancs centrals a prendre mesures per intentar resoldre el problema.
El BCE esta estudiant com treure el sistema de mesures que va aplicar fa dos anys que va significar la caiguda de la gran inversió americana, Lehman Brothers i tornar a una situació similar a la d'abans de la crisi financera.
En el comunicat, el BCE parla de reduir els riscs legals i a limitar els bancs per motius de prudència econòmica
Els bancs més afectats es troben en països de la zona euro amb un gran dèficit públic, entre els que destaca
Irlanda,Grécia, Portugal i Espanya. El president del BCE, Jean Cleaude Trichet, va explicar que el fet de que alguns bancs europeus fossin incapaços de financiarse a través del mercats financers y tinguessin que dependre de l'assistència de l'autoritat financera comú era un fet anormal, per això va motivar als governs nacionals del 16 paisos de la zona euro i als gobernadors dels bancs centrals a prendre mesures per intentar resoldre el problema.
El BCE esta estudiant com treure el sistema de mesures que va aplicar fa dos anys que va significar la caiguda de la gran inversió americana, Lehman Brothers i tornar a una situació similar a la d'abans de la crisi financera.
jueves, 30 de septiembre de 2010
Quin èxit ha tingut el de la vaga?
Els sindicalistes no van aconseguir ahir paralitzar Espanya, només l'industria va quedar immobilitzada, els transports van oferir serveis mínims, però el comerç i el servei a penes es notava la vaga, l'ambient del carrers es movia com una jornada normal. Cadascú dona la seva opinió, CCOO y UGT creuen que el percentatge va ser d'un 70% mentre que CEOE situa entre el 3 i el 10%. Segons el govern, l'aturament va ser mínim, d'un 7.5%, la reacció del president ha sigut ''passar pàgina'', Zapatero està disposat a donar la ma a les centrals sindicalistes de forma explícita en els pròxims dies, Salgado comenta que la reforma
laboral que ha aprovat el parlament seguirà endavant.
En conclusió, la vaga general ha suposat un fracàs general pels sindicats,la imatge d'aquest fracàs quedarà marcada amb la violència, si creuen que amb cremar cotxes i destrossar aparadors aconseguiran reformes,doncs que pensin que no han aconseguit, ha sigut un fracàs general
laboral que ha aprovat el parlament seguirà endavant.
En conclusió, la vaga general ha suposat un fracàs general pels sindicats,la imatge d'aquest fracàs quedarà marcada amb la violència, si creuen que amb cremar cotxes i destrossar aparadors aconseguiran reformes,doncs que pensin que no han aconseguit, ha sigut un fracàs general
miércoles, 29 de septiembre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
